En bona part dels esports més populars, quan s' assoleix una certa edat la condició física fa
que els seus practicants abandonin l'afició, perquè ja no es veuen amb les forces necessàries
que requereix la disciplina o perquè simplement no hi ha curses a partir de certa categoria
d' edat.
En el nostre esport, els ral·lis, les coses van d'una altra manera. Potser sí, per norma general,
no ens podem posar al volant d'un cotxe de carreres fins als 18 anys (tot i que Gil Membrado
ens ha demostrat el contrari) però, ens permet ser pilots i copilots amb una experiència
acumulada brutal. Com a exemple, a la Challenge Intercomarcas, tenim l'equip format per
Josep Rial i Ernest Font que sumen gairebé 160 anys de passió pel motor dins del seu Volskwagen
Corrat.
Uns comencen de molt joves, d'altres no poden permetre-s'ho fins més endavant, alguns
potser trenta anys després de penjar el casc de velocitat recuperen el cotxe de curses i surten
amb ell a intentar no sumar dècimes fent regularitat, d'altres... Cada pilot i copilot té la seva
història particular però tots patim del mateix mal,
aquesta irrefrenable passió per l'eina que pilotem i no sé què ens aporta la velocitat.
En aquest II Clàssic Llinars, fem un petit homenatge a dos d'aquests incondicionals amants del
motor que ja no estan entre nosaltres, posant el seu nom a dos dels trams del ral·li.
Un portarà el de Ramon Arqués, destacat pilot de ral·lis i muntanya amb Simca 1000 durant els anys 70/80 i
reenganxat a la regularitat tant en carretera com en circuit més enllà del 2010 i un altre el de
Ricardo Oto, molt bon mecànic que va començar esporàdicament a realitzar carreres de clàssics als anys
90 amb un Seat 124 Sport seguint tota la Challenge el 2011 amb un Ford Capri.